Josep Carbonell (1817-1862), d'Ur (Cerdanya francesa), activista demòcrata socialista proscrit, bandejat a l'estat espanyol : les esquerres de la Cerdanya i la circulació transfronterera de les idees i les pràctiques polítiques / Andreu Balent
Balent, AndreuEn:
Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2014-15, núm. 9 (novembre 2016), p. 213-219
Notes. Resum en català i anglès.
Josep Carbonell (Ur, Cerdanya, 1817 - Puigcerdà, 1862) era un terratinent d'Ur, eixit d'una casa benestant establerta a Llívia i a Ur (la Cerdanya francesa). Va cursar estudis de Dret a Tolosa de Llenguadoc i, tot gestionant les seves propietats, va obrir un bufet d'advocat. Se suposa que es va adherir a idees radicals d'esquerra durant la seva estada a Tolosa. Aprofitant relacions establertes durant els seus estudis, es va inserir en les xarxes republicanes d'oposició a la Monarquia de Juliol (1830-1848). La revolució de febrer de 1848 li va permetre l'inici d'una carrera política a les files demòcrates socialistes dels republicans "rojos" amb idees socials radicals. El sufragi universal masculí instaurat per la revolució de 1848 li facilità eleccions successives a diversos càrrecs: jutge "de pau" del cantó de Sallagosa (l'essencial de la Cerdanya francesa), maire (cònsol) i conseller general del cantó de Sallagosa. Aquest mandat li va permetre liderar la minoria "roja" al consell general dels Pirineus Orientals a Perpinyà. Es va fer remarcar amb les seves intervencions contràries a la política del president Lluís Napoleó Bonaparte. El cop d'estat fomentat del 2 de desembre de 1851 va justificar la seva proscripció. Va ser un dels 692 ciutadans reprimits dels Pirineus Orientals, l'únic cerdà. Exiliat primer a Llívia, a casa de cosins, va instal·lar-se a Puigcerdà, des d'on gestionava les seves finques. A Puigcerdà tingué una activitat política, formant una societat secreta roja i socialista transfronterera amb socis com l'alcalde de Puigcerdà Mateu Riu, elegit el 4 de novembre de 1851. El seu activisme a Puigcerdà justificà el seu bandejament a Mallorca, a Barcelona després, i altre cop a Mallorca. El 1853 anà a Perpinyà a demanar al prefecte una amnistia com la que havia beneficiat la majoria dels condemnats de la repressió de la resistència al cop d'Estat al departament. Es pot suposar que Carbonell va conèixer proscrits de l'Estat francès refugiats a Mallorca com Émile Digeon, el futur cap de la Commune de Narbona. A Barcelona, possiblement tenia contactes polítics. Carbonell fou l'únic que no va ser amnistiat als Pirineus Orientals pels fets de 1851. Després, migpartí la seva vida entre Palma de Mallorca i Puigcerdà, gestionant les seves propietats. Morí a Puigcerdà el 4 de setembre de 1862.
